Diari compartit de LifeSugar: tauler i informe per a metges i infermeres

Com entrar

Quatre passos. El primer no el fas tu.

1. 1

   El teu pacient et dona d'alta des de la seva app

   Ho escriu a Ajustos → Dades personals → Correu del metge. El camp es diu així, però serveix per a qualsevol professional sanitari: si ets infermera, el teu pacient hi escriu el teu correu. Si ja n'hi havia un, el mòbil li demana empremta, cara o codi per canviar-lo.

2. 2

   Aquest correu ha de ser un compte de Google

   No cal que sigui un gmail. El de l'hospital o el de la consulta s'associa a Google sense canviar de correu.

   Crear un compte de Google amb el teu correu de sempre

   Google demana nom i data primer. Al nom d'usuari, tria Utilitza la meva adreça electrònica actual.

3. 3

   Obre l'enllaç i entra amb aquest correu exacte

   El permís va enganxat a l'adreça que va escriure el teu pacient, lletra per lletra. Si tens diversos comptes oberts al navegador, tria el correcte o obre una finestra d'incògnit.

4. 4

   Tria el pacient

   Si més d'un t'ha donat accés, surten tots a la primera pantalla. Només aquests: dels altres no veus ni que existeixen.

Com es llegeix el tauler

El recorrem de dalt a baix, amb captures del mateix tauler. Cada número de la imatge té la seva explicació a sota: què mesura, d'on surt i quan es posa en ambre o en vermell.

1. 1.

   Els meus pacients

   A qui miro primer?

   Finestres fixes de 14 i 30 dies

   A dalt hi va qui convé mirar abans. La llista fa servir sempre els mateixos dies (14 per a les glucèmies, 30 per als dies amb registre) per poder comparar pacients entre si; dins de cada un mana el període que triïs. Només surten els pacients que t'han donat accés.

   123456

   1. 1

      Estat. És un ordre de revisió, no un diagnòstic, i mira els últims 14 dies. S'avalua en aquest ordre: Sense registres (no ha apuntat res), Registra, no es mesura (menys de 10 glucèmies), Revisar (alguna baixa de matinada, o menys del 50 % de mesuraments en rang), Atenció (alguna baixa, menys del 70 % en rang o una variabilitat per sobre del 36 %) i Estable (cap de les anteriors).

   2. 2

      Últim registre. L'últim dia en què va apuntar alguna cosa i, a sota, fa quant. És la data del mateix registre, no la del dia en què es va sincronitzar.

   3. 3

      Dies amb registre dels últims 30. Compta dies amb alguna cosa apuntada, no registres: tres àpats en un dia són un dia. És el primer que diu si la resta se sosté.

   4. 4

      En rang i glucèmies, en 14 dies. El percentatge de mesuraments entre el llindar de baixa i el límit alt de l'objectiu del pacient, sempre junt amb quantes mesures hi ha al darrere. Amb menys de 10, surt un guió.

   5. 5

      Mitjana i CV, en 14 dies. La glucèmia mitjana en mg/dL i el coeficient de variació: quant se separen els mesuraments d'aquesta mitjana, en %. Per sobre del 36 %, el tauler ho tracta com a variabilitat alta.

   6. 6

      Baixes en 14 dies, amb les de matinada («noct.») a sota. Una baixa és un mesurament per sota del llindar d'hipoglucèmia del pacient (70 mg/dL si no l'ha canviat) i la matinada va de les 0:00 a les 5:59. Una sola baixa de matinada posa el pacient a Revisar, sempre que tingui 10 glucèmies o més en aquests 14 dies.

2. 2.

   La fitxa del pacient

   De qui parlo i de quins dies?

   El període mana en tot el que hi ha a sota

   S'obre amb els últims 30 dies. Canvia el període i canvia tota la pantalla, tret de dues xifres amb finestra pròpia: l'HbA1c estimada (sempre 90 dies) i la dosi diària total d'insulina (sempre 30).

   12345

   1. 1

      Tornar i selector de pacient. Tornes a la llista o saltes a un altre pacient sense passar-hi. Només surten els que t'han donat accés.

   2. 2

      El període. Últims 7, 14, 30 o 90 dies, aquest mes, el mes passat, tot l'historial o dates soltes. Al costat, quants dies té el rang triat i quants d'aquests tenen registre.

   3. 3

      Tipus, tractament i objectiu glucèmic. Els posa el pacient al perfil de la seva app. L'objectiu és el seu i defineix què és baixa, en rang i alta a tots els gràfics. Si posa «per defecte», no l'ha configurat i el tauler fa servir 70–180 mg/dL.

   4. 4

      El resum en una frase. El percentatge de mesuraments en rang del període, amb quants n'hi ha al darrere i quantes baixes i altes. Verd a partir del 70 %, ambre entre el 50 i el 70 %, i vermell per sota del 50 % o amb qualsevol baixa de matinada (llavors el titular diu quantes n'hi va haver). Si la variabilitat passa del 36 %, ho afegeix. Amb menys de 10 mesuraments no dona percentatge. Descriu; no pauta.

   5. 5

      Veure tot el perfil: edat, pes i IMC, ràtio pautada, acció de la ràpida (el temps que el pacient té configurat) i si apunta els hidrats en grams o en racions. El que no sigui al perfil surt com a «Sense dada».

3. 3.

   Adherència i qualitat de la dada

   Em refio d'aquesta dada?

   Comença sempre per aquí

   Una mitjana de tres dies no és una mitjana: cada xifra diu quants dies hi ha al darrere. Un dia que falta no és un dia a zero, és un dia sense registre, i per això els dies buits també es pinten.

   123456789

   1. 1

      Dies amb registre sobre els del període (25 de 30 a l'exemple). Un dia compta si va apuntar alguna cosa. Si no arriba a la meitat, la xifra surt en ambre.

   2. 2

      Àpats per dia. La mitjana d'àpats als dies amb registre, no a tots els dies del període. A sota, quants àpats hi ha en total.

   3. 3

      Dies amb alguna glucèmia, amb quants mesuraments sumen. Diu si es mesura amb regularitat o de tant en tant.

   4. 4

      Últim registre dins del període triat. Si en aquest període no n'hi ha cap, ho diu.

   5. 5

      El calendari: un quadrat per dia, més fosc com més registres té (1–2, 3–4, 5 o més) i gairebé blanc si no va apuntar res. Un buit de diversos dies diu quan va deixar d'apuntar: per aquí comença la conversa. El punt taronja és un dia amb alguna glucèmia, i el violeta, un dia amb esport. Passa per sobre d'un dia per veure què va apuntar.

   6. 6

      Perfil i totals. Si el perfil està sincronitzat (si no, només hi ha diari) i quants registres i dies amb registre té a tot l'historial, no només en aquest període.

   7. 7

      Data declarada pel pacient. El percentatge de registres amb la data i l'hora que va posar ell; la resta porta la de la sincronització i pot estar desplaçada. Per sota del 95 %, surt en vermell.

   8. 8

      Glucèmies descartades i respostes sense àpat. Les descartades són valors fora de 20–600 mg/dL, impossibles i gairebé sempre un error en teclejar: no entren en cap càlcul. Les respostes sense àpat són glucèmies posteriors que no s'han pogut assignar a un àpat (s'assignen a l'últim de les 6 hores anteriors). Si qualsevol de les dues passa de zero, surt en vermell.

   9. 9

      Camps del perfil amb dada. Quantes dades del perfil estan emplenades (tipus de diabetis, tractament, pes, ràtio pautada, objectiu…). Sense elles falten xifres com les UI per quilo o el desviament de la ràtio. Per sota de 4, surt en vermell.

4. 4.

   Glucèmia

   Com va la glucèmia?

   No és un sensor continu

   Són punxades que el pacient apunta. Veuràs «mesuraments en rang», mai «temps en rang». I es mesura més quan sospita que està malament: els extrems surten més del que toca. Als gràfics, el vermell és baixa, el verd en rang i el taronja alta.

   12345678

   1. 1

      Mesuraments del període i en quants dies. Es reparteixen en els d'abans de menjar, els de després (respostes al recordatori) i els solts, que no van lligats a un àpat.

   2. 2

      Mesuraments en rang. El percentatge entre el llindar de baixa i el límit alt de l'objectiu del pacient, amb quants són i la referència del 70 %. Verd a partir del 70 %, ambre entre el 50 i el 70 %, vermell per sota. Amb menys de 10 mesuraments no hi ha percentatge: diu quants n'hi ha.

   3. 3

      Baixes. Per sota del llindar d'hipoglucèmia del pacient (70 mg/dL per defecte), amb les de matinada (0:00–5:59) a sota. Amb una sola, la xifra surt en vermell.

   4. 4

      Altes. Per sobre del límit alt del seu objectiu (180 mg/dL per defecte). Surt en ambre si són més del 30 % dels mesuraments.

   5. 5

      Mitjana i variabilitat. La mitjana de tots els mesuraments, en mg/dL, i el CV: la desviació estàndard dividida entre la mitjana, en %. Com més CV, més se separen els mesuraments.

   6. 6

      HbA1c estimada (orientativa). És el GMI: 3,31 + 0,02392 × la glucèmia mitjana dels últims 90 dies, sigui quin sigui el període, i només surt amb 30 mesuraments en 14 dies diferents. La fórmula es va validar amb sensor continu: amb glucèmies capil·lars és una orientació i no substitueix l'analítica.

   7. 7

      La franja verda és l'objectiu d'aquest pacient, amb els seus dos límits escrits. Cada punt és un mesurament a l'hora en què es va fer; en vermell les baixes i en taronja les altes.

   8. 8

      Busca on s'acumulen els punts, no el punt solt. Un núvol alt a primera hora i un altre en rang a la tarda assenyalen un moment del dia, no un mal control general. Passa per sobre d'un punt per veure l'hora i si era abans o després de menjar.

   123

   1. 1

      Abans o després de menjar. Abans: la banda de la glucèmia amb què va començar l'àpat, que sol venir de l'àpat anterior o de la basal. Després: la banda del mesurament posterior, només dels àpats el recordatori dels quals va contestar; si falta, parla del recordatori, no del control.

   2. 2

      Una columna per franja del dia, repartida en baixa (vermell), en rang (verd) i alta (taronja), amb el percentatge de cada tram. La franja surt de l'hora de l'àpat: esmorzar de 6:00 a 10:59, mig matí d'11:00 a 12:59, dinar de 13:00 a 16:59, berenar de 17:00 a 19:59 i sopar de 20:00 a 23:59.

   3. 3

      Quants àpats hi ha al darrere. Sota cada columna hi va la seva n i al peu, el total. Amb menys de cinc, la n surt en vermell i aquesta columna no s'interpreta.

5. 5.

   Àpat i glucèmia

   Com l'afecta el que menja?

   Què hi havia al plat

   El que un glucòmetre no veu. Els grams surten d'una foto o del que ell va triar a la base: el segon és més fiable, i en tots dos casos és una estimació que serveix per comparar dies, no per quadrar grams. Si apunta en racions, l'app les converteix a grams abans d'arribar aquí. Més avall hi ha una taula amb els aliments que més es repeteixen i el que aporta cada ració; els seus sucres són un mínim conegut, mai un total.

   1234567

   1. 1

      Àpats mesurables: només els que tenen glucèmia abans i després. Si el pacient no va contestar el recordatori, aquest àpat no surt aquí, encara que els seus hidrats sí que comptin al dia.

   2. 2

      Pujada mitjana: la mitjana de «glucèmia després menys glucèmia abans» en aquests àpats, en mg/dL. Un +18 vol dir que el mesurament posterior va ser, de mitjana, 18 mg/dL més alt que el previ. És el que va passar, amb o sense ràpida: no aïlla l'efecte de l'àpat.

   3. 3

      Portaven ràpida: quina part d'aquests àpats tenen insulina ràpida apuntada (27 de 29). Serveix per saber si el núvol barreja àpats amb insulina i sense.

   4. 4

      Interval mitjà: els minuts que passen, de mitjana, entre l'àpat i el mesurament posterior. No és fix: l'app programa el recordatori segons el temps d'acció de la ràpida i cada pacient contesta quan pot.

   5. 5

      Amb o sense ràpida, o per àpat del dia. Canvia què separa el color dels punts: blau i taronja segons portessin insulina ràpida o no, o un color per franja del dia.

   6. 6

      Un punt per àpat: grams en horitzontal, quant ha canviat la glucèmia en vertical. Si el núvol puja cap a la dreta, la cobertura es queda curta en els àpats grans. Si és pla i alt, el problema no és quant menja. Si està molt dispers, hi ha alguna cosa més que els hidrats: el moment, el tipus d'aliment o el temps entre la insulina i l'àpat. Passa per sobre d'un punt per veure els minuts, la glucèmia abans i després, l'aliment i la insulina.

   7. 7

      Per sota de zero, la glucèmia ha baixat. El peu diu quants àpats tenen el parell complet. L'interval no és fix: una pujada als 45 minuts i una altra a les 3 hores no es comparen.

   1234

   1. 1

      Hidrats per dia. La mitjana d'hidrats registrats per dia amb registre i els grams de mitjana per àpat. A sota, l'objectiu diari del pacient: si el supera en més d'un 15 %, la xifra surt en ambre.

   2. 2

      Àpats amb desglossament: quants porten els aliments identificats, sigui per foto o triant-los a la base, sobre el total d'àpats, i quants aliments sumen.

   3. 3

      Dia, setmana o mes. Cada gràfic porta el seu propi selector. En setmana i mes, cada barra és la mitjana per dia.

   4. 4

      La línia verda discontínua és l'objectiu diari d'hidrats, si el pacient en té, i les barres taronges són els dies que el superen. Són hidrats registrats, no ingerits: si apunta poc, la barra baixa sense que hagi menjat menys.

6. 6.

   Insulina

   Què es posa?

   Un dia sense barra no és un dia sense insulina

   És el que apunta, i pot no ser tot. Mira-ho juntament amb l'adherència: si la basal desapareix, gairebé sempre va deixar d'apuntar-la. Amb ploma, la basal va a part; amb bomba no es registra mai i pot sortir buida.

   123456

   1. 1

      Ràpida per dia. La mitjana d'unitats de ràpida als dies amb registre i el percentatge d'àpats que en porten. Si no n'hi ha cap, posa «no registra ràpida».

   2. 2

      Basal per dia. La mitjana d'unitats de basal als dies amb registre. Amb bomba no es registra i el tauler ho diu; si no fa servir bomba i surt buida, és que no l'apunta.

   3. 3

      Ràtio aplicada davant de la pautada. Grams entre unitats als àpats amb ràpida; les correccions no hi entren, perquè no cobreixen hidrat. El desviament és aplicada menys pautada, i si se separa més de 2 g/UI, surt en ambre. És el que va fer, no el que hauria de fer.

   4. 4

      Dosi diària total. Ràpida més basal, de mitjana per dia amb registre, i les UI per quilo si el perfil té el pes. Mira sempre els últims 30 dies, sigui quin sigui el període.

   5. 5

      Ràpida i basal, apilades. Cada barra suma les dues i la xifra de dalt és el total del dia. Un dia sense barra és un dia sense registre, no un dia sense insulina: compara-ho amb el calendari.

   6. 6

      Dia, setmana o mes, sense tocar la resta de gràfics. En setmana i mes, cada barra és la mitjana per dia.

7. 7.

   Activitat física

   Es mou?

   El que apunta, no un rellotge

   Surt de la secció Esport de cada registre: tipus, minuts i intensitat. Aquí no es creua amb la glucèmia. Per veure com estava abans i després d'una sessió, passa per sobre d'aquest dia al calendari o busca'l a l'historial. Un registre amb una durada impossible (0 minuts o més de 10 hores) no compta, i el tauler ho avisa sota el gràfic.

   1234567

   1. 1

      Minuts per setmana. Els minuts totals del període repartits entre les setmanes que dura, amb la referència de 150. Si el període té menys de 7 dies no s'escala: ensenya els minuts que hi ha.

   2. 2

      Dies amb esport sobre els del període, i quantes sessions. Una sessió és cada vegada que va apuntar esport: caminar i córrer apuntats junts són una sola.

   3. 3

      El que més fa. L'activitat a la qual va dedicar més minuts en el període i la seva intensitat més habitual (suau, moderada o intensa), també comptada per minuts.

   4. 4

      Calories cremades. Les estima l'app amb la durada i la intensitat, o les escriu el pacient. Serveixen per comparar setmanes, no com a mesura.

   5. 5

      Dia, setmana o mes. Cada gràfic porta el seu propi selector, i aquest s'obre per setmana.

   6. 6

      La línia de 150 minuts és la recomanació setmanal de l'ADA i l'OMS per a adults, a intensitat moderada: una referència, no un objectiu pactat amb aquest pacient.

   7. 7

      Les barres ratllades són setmanes o mesos tallats pel període: només tenen part dels seus dies a dins. S'escalen a minuts per cada 7 dies per poder-les comparar amb la línia.

8. 8.

   Historial

   Puc repassar-lo amb ell al davant?

   CSV i PDF inclouen tot el que s'ha carregat

   Què va menjar, com arribava, què es va posar i com va acabar, fila a fila. La data i l'hora són les que va declarar el pacient, a la seva zona horària. Si el període passa de 500 registres, el tauler avisa abans d'exportar: acota les dates.

   1234567

   1. 1

      Tot el dia, matí, tarda o nit. Matí va de 6:00 a 13:59, tarda de 14:00 a 20:59 i nit de 21:00 a 5:59. «Veure més» només amplia el que veus a la pantalla.

   2. 2

      CSV i Imprimir / PDF inclouen tots els registres del període, fins als 500 més recents, no només les files de la pantalla. El CSV s'obre a Excel i el PDF és l'informe sencer.

   3. 3

      Tipus i detall. Àpat, correcció, glucèmia, glucèmia posterior, basal o esport i, a sota, la franja i el que hi havia al plat (per foto o triat a la base). Una «glucèmia posterior» és la resposta al recordatori: apareix sola i, aparellada, a l'àpat al qual pertany.

   4. 4

      HC, sucres i kcal d'aquest àpat: una estimació a partir de la foto o de la base d'aliments, en grams i quilocalories. Els sucres només surten si l'aliment els porta.

   5. 5

      Ràpida, ràtio i Pre. Les unitats de ràpida d'aquest àpat; la ràtio, grams entre unitats, l'observada i no la pautada (les correccions no en tenen); i Pre, la glucèmia amb què va arribar. En un mesurament solt, Pre és ell mateix.

   6. 6

      Post, Δ i Interv. Post és la glucèmia posterior aparellada; Δ és Post menys Pre; i Interv., els minuts reals entre les dues, no un valor fix a les dues hores. En taronja, les altes; en vermell, les baixes.

   7. 7

      Un buit a Post diu per què: sense contestar (el recordatori ja tocava i no hi va haver resposta), pendent (encara no toca) o sense mesurar (aquest àpat no té recordatori).

És suport a la consulta, no una guia de tractament: el tauler no proposa pautes ni canvis de tractament, no calcula dosis i no jutja cap xifra. La interpretació i la decisió són teves.

Preguntes freqüents sobre el tauler per a metges i infermeres